TEMA DEL MES – FISCALITAT – AVÍS -PREGUNTES FREQÜENTS
TEMA DEL MES
El Tribunal Suprem recula en l’impost de les hipoteques i el Govern reacciona anunciant una reforma legal per corregir-lo
Per 15 vots a 13, en una decisió que va provocar la indignació de jutges, associacions de consumidors i algunes formacions polítiques, el ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem va comunicar dimarts a la tarda públicament el resultat de la votació en relació a la sentència del 18 d’octubre del Tribunal Suprem que anul·lava un article del reglament de l’impost sobre actes jurídics documentals (AJD) per ser contrari a la llei i que assenyalava que qui ha d’abonar aquest impost en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària és l’entitat prestadora, no qui rep el préstec.
La nova sentència amb els arguments de la resolució final del ple del Tribunal, així com els vots particulars que es redactin, es coneixerà en els propers dies.
La reunió del Ple tancava així el gir jurisprudencial que va marcar la sentència del 18 d’octubre i el debat de l’impost, deixant malmesa la credibilitat del Suprem i debilitant la sensació de seguretat jurídica.
No obstant, enmig d’un enrenou social important, ahir el Govern espanyol va anunciar una reforma legal urgent per tal que siguin els bancs, i no els consumidors, els qui paguin l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, però evitant la retroactivitat i corregint així la decisió del Suprem.
Recordem que la llei considera que qui se n’ha de fer càrrec de l’AJD és qui en resulti beneficiat per la inscripció, atès que és la inscripció la que dóna viabilitat a la garantia de la devolució del prèstec. Per tant, és prou evident que qui demana i se’n beneficia de la garantia de la devolució és el banc. L’article anul·lat per la sentència del 18 d’octubre es troba en el reglament que desenvolupa la llei i entra en contradicció amb la pròpia llei, motiu pel qual la sentència hi donava prioritat.
Caldrà esperar uns mesos per veure quins són els efectes que tenen aquestes mesures sobre el mercat i si els bancs repercutiran aquest sobrecost i serà la ciutadania qui l’acabi assumint indirectament.
FISCALITAT
ITP: L’aval en els contractes d’arrendament
Des de fa uns mesos, l’Agència Tributària de Catalunya està liquidant aquells contractes d’arrendament que continguin la figura de l’avalador, en considerar que si un contracte és avalat o garantit ens trobem davant un altre fet imposable diferent del propi arrendament, que també està subjecte a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP): «la constitució de fiances».
El nostre assessor fiscal, Lluís Aulina, ens explica avui quines són les fiances i avals que estan subjectes a ITP.
L’aval en els contractes d’arrendament (català)
El aval en los contratos de arrendamiento (castellano)
AVÍS
Avís d’incidències per actualització informàtica a l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona
L’Institut municipal d’Hisenda de Barcelona ens ha comunicat que, a causa d’una actualització dels seus sistemes informàtics, tots els serveis presencials i telemàtics de la hisenda municipal no estaran disponibles els dies 6,7,8 i 9 de desembre.
Us preguem que ho tingueu en compte per a les vostres gestions.
PREGUNTES FREQÜENTS
Si la durada mínima obligatòria del contracte d’arrendament segons llei és de 6 mesos, entenc que, en el supòsit que l’arrendatari marxi abans del mig any, haurà d’indemnitzar a l’arrendador amb l’equivalent als mesos que restin per cumplir la durada mínima, o sigui, si marxa al tercer mes haurà de pagar tres mesos a l’arrendador per complir amb els 6 mesos de durada mínima que marca la llei. Si és així, ho puc especificar d’aquesta manera al contracte d’arrendament? (Manel Cabrespina, col·legiat 2730)
L’arrendament, de fet, no té una durada obligatòria de 6 mesos. Malgrat que es pugui entendre així, tindrà la durada que lliurement les parts determinin (article 9.1, LAU 1994) i el llogater podrà resoldre el contracte en qualsevol moment.
Si ho fa abans dels 6 mesos, es podrà considerar un incompliment i l’arrendador tindrà dret a exigir-li al llogater una indemnització que pot resultar equivalent a les rendes que restin fins als 6 mesos, i a més, si el contracte té prevista una indemnització per desistiment d’acord amb l’article 11 de la LAU, tindrà també dret a una indemnització equivalent a una renda per any que resti fins a la finalització del termini contractualment previst. El dret indemnitzatori haurà de quedar recollit contractualment i caldrà pactar-lo expressament, atès que és potestatiu.
Exemple en cas de desistiment abans dels 6 mesos:
Contracte celebrat el 8 de novembre de 2018 per un termini d’1 any en què el llogater desisteix el 8 de febrer de 2019 (3 mesos abans dels 6).
En aquest cas, l’arrendador pot exigir els 3 mesos de renda que queden fins arribar als 6 meses i, si també té prevista indemnització per desistiment unilateral, haurà d’afegir 15 dies com a part proporcional d’un mes per any pels 6 mesos que queden per arribar al termini pactat (1 any).
Exemple en cas de desistiment després dels 6 mesos:
Contracte celebrat el 8 de novembre de 2018 per un termini d’1 any en què el llogater desisteix el 10 de maig de 2019 (transcorreguts els 6 mesos).
En aquest cas, si les parts han previst el desistiment unilateral del llogater d’acord amb l’article 11 de la llei, l’arrendador li podrà exigir la part proporcional de l’import d’una mensualitat, donat que el període que resta per complir és inferior a l’any, en aquet cas, 15 dies.
Si la durada pactada hagués estat de 3 anys, tindria dret a l’import d’una mensualitat per any que restés per complir fins arribar als 3, és a dir, 2 mesos: 1 per l’any 2020 i 1 per l’any 2021 i 15 dies pel període pendent de complir del 2019.
Tens més consultes? Envia’ns un email a rperez@api.cat i intentarem resoldre-les en properes newsletter.